HC Ripoll, 4 - CP Manlleu, 3

Espectacular partit, no tant pel joc desplegat sinó per l'emoció en el marcador i la igualtat en el joc. El primer temps va ser molt igualat, amb un primer gol local i el posterior empat manlleuenc. A la represa la intensitat encara va pujar més de nivell. Un refús desafortunat d'Arxé va suposar l'1 a 2, resultat que afavoria els interessos d'un Manlleu que encara té opcions d'ascens. El Ripoll però no va defallir i un contraatac va acabar-se convertint en l'empat a 2. A manca de sis minuts pel final es va donar la jugada que semblava que canviaria el signe del partit. Un gol fantasma del Manlleu va ser donat per vàlid per l'àrbitre, que alhora va expulsar el porter local Moi. A més del canvi de porter hi va haver una aturada d'uns vint minuts, perquè l'àrbitre va demanar presència policial, suposadament perquè no tenia clar que la seva integritat física estés garantida. Tot i la contrarietat el Ripoll va aconseguir de tornar a marcar quan només faltaven dos minuts per a la fi. Les desgràcies però no acabaven aqui. Arxé va ser expulsat per acumulació de grogues i abans de la fi també van excloure a Pardo, Prat i a Orriols. El Ripoll estava amb quadre, havent d'afrontar els últims sis segons amb dos jugadors que no havien actuat en tot el partit (Roma i Martí). El porter visitant era l'encarregat de treure la falta a tocar l'àrea ripollesa. La va donar a un dels seus companys, que no va poder retindre la pilota i es va propiciar un contraatac que Fabregó va concretar amb un xut llunyà que va introduïr-se sense oposició a la porteria visitant. Esclat d'alegria a la graderia i mal perdre d'alguns aficionats visitants que van acabar satisfactòriament sense més incidències. Resolució inesperada d'un partit que el Ripoll podia haver perdut, però que va acabar guanyant. Per una vegada que la moneda ens cau del cantó que havíem triat, no ens queixerem.